El gènere és una construcció cultural que condiciona de manera important tant la conducta com les actituds, les percepcions de les persones i els estructures socials, i que estableix diferències en el poder i l’autoritat d’homes i dones a la societat. Manté una visió reduccionista, en considerar que tant la masculinitat com la feminitat engloben a tots els homes i a totes les dones, respectivament, polaritzant les dues opcions i generant que la definició de cada una d’aquestes categories es faci en contraposició a l’altra i no pas per ella mateixa.

El gènere condiciona la salut de dones i homes i, per tant, també la seva relació amb les drogues, essent un element a considerar en el diagnòstic, la prevenció i el tractament de les drogodependències.

El sexe, des del punt de vista del gènere, vincula a les persones a un seguit de models, valors, comportaments i estatus socials. Treballar amb perspectiva de gènere no implica només una determinació de la incidència de consum en homes i en dones sinó que requereix de la identificació pel rol de gènere de les representacions sociocultruals i psíquiques que intervenen en els facors de risc de les conductes addictives i en la permanència del consum. Així, les diferències en les percepcions sobre què correspon a la masculinitat i la feminitat marquen totes les etapes del diagnòstic i l’abordatge d’aquest problema sanitari i social:

  • l’acceptació i tolerància del consum als espais públics és més alta en els homes, essent associat en el cas de les dones al vici, la culpabilització i una valoració moral negativa i relegant-les a un consum en l’àmbit privat.
  • la pressió sobre els rols associats a les dones, com el paper de subordinació dins la família, amb el rol de mestressa de casa i el manteniment de l’exclusivitat de les tasques domèstiques, així com haver-ho de compaginar amb el treball fora de la llar per mantenir una competitivitat en l’àmbit laboral marcada per conductes dominants masculines.
  • les problemàtiques somàtiques associades a aquestes pressions són medicalitzades en lloc ser ser abordades des d’una intervenció integral que treballi les causes generadores.
  • la dificultat i la solitud associada a l’accés al tractament , així com l’ocupació majoritària dels espais terapèutics per part dels homes, fets que afavoreixen l’abandonament de la vinculació als serveis especialitzats per part de les dones.
  • es manté l’associació del consum en homes a la violència, l’agressivitat i el delicte i, en les dones, amb la prostitució i l’abandonament de les responsabilitats com a mare.
  • el canvi en l’associació de drogues i marginalitat o delinqüència a la vinculació del consum amb l’oci  i el temps lliure ha incorporat a les dones a aquest àmbit de consum tradicionalment masculí, i tot i que es valora positivament el consum en dones, també es pressiona perquè les aquestes no abandonin la seva feminitat, fet que les penalitza socialment en un retorn als patrons tradicionals. El consum dels homes, alhora, es torna més extrem per trobar la diferenciació amb la incorporació femenina al consum.
  • la vinculació de les dones als espais de tractament mixtes és viscuda, en moltes ocasions i pels mateixos equips professionals, com a disruptiva, per l’associació de les dones amb una problemàtica en l’àmbit de la sexualitat, sense contemplar la responsabilitat i participació dels homes en les relacions heteroafectives.
  • els recursos per a la integració laboral no contemplen les circumstàncies culturals i socials del fet de ser dona amb un diagnòstic d’adicció.