Popularment, tant l’alcohol com el tabac han estat considerades com a drogues “toves” degut a que la seva adquisició és legal i per la baixa percepció de risc que el seu consum té associat. A nivell científic, aquesta classificació no és acceptada, degut als greus efectes perjudicials que el consum problemàtic d’aquestes drogues genera.

En l’estudi que presenta The American Journal of Drug and Alcohol Abuse, en què s’han analitzat 132 articles científics de l’àmbit de les drogodependències publicats entre 2011 i 2015, s’ha comprovat que aquesta terminologia no científica és encara àmpliament utilitzada sense que, de forma general, s’acompanyi de l’argumentació necessària per considerar a certes drogues com a “toves” o “dures”. L’investigador principal determina que “no hi ha consens sobre el significat d’aquesta terminologia, pel que caldria evitar-la, a menys que siguin clarificats de forma adequada i precisa”.

El president de Socidrogalcohol, Francisco Pascual, explica que és molt difícil establir un criteri per diferenciar entre drogues “toves” i “dures” i que cal que  aquesta terminologia sigui desterrada de la literatura científica per la disminució en la percepció del risc que comporta el seu consum. L’única classificació científicament demostrada és la referida a la simptomatologia que les diferents substàncies generen, classificant-les en depressores, estimulants i psicotropes o al·lucinògenes.

Així, segons Pascual, la consideració del cànnabis i l’alcohol com a drogues “toves”, quan aquesta darrera genera més de 25.000 morts a l’any al nostre país i és l’única que pot produir la mort per la síndrome d’abstinència que té associada, ajuda a perpetuar les falses creences sobre la inoccuïtat del seu consum.

Es pot consultar l’article original de The American Journal of Drug and Alcohol Abuse al següent enllaç:

Categorization of psychoactive substances into “hard drugs” and “soft drugs”: a critical review of terminology used in current scientific literature